Els capgrossos del Pla ja són centenaris

14/08/2020

Els capgrossos del Pla ja són centenaris

Per celebrar el centenari dels capgrossos del Pla de Santa Maria, recuperem el text “Història dels nans del Pla”, publicat per l’Ajuntament el 15 d’agost del 1987, amb motiu de la restauració dels capgrossos i de la recuperació dels quatre que s’havien perdut.

La fotografia correspon a l’estrena dels nans, l’agost del 1920 i es va prendre davant de l’entrada principal de la Fàbrica i de la casa del director.

Acompanyem el text de tres notícies publicades als setmanaris de Valls sobre la Festa Major del 1920 en els quals s’esmenta la presència dels capgrossos i també d'algunes fotografies més recents. També podeu veure en aquest enllaç el vídeo del parlament d'homenatge als capgrossos en el seu centenari. El va pronunciar la regidora de Festes, Maria Teresa Ferré, abans del pregó de la Festa Major, el passat 14 d'agost i s'acompanya amb diferents fotografies i fragments de balls dels capgrossos.

HISTÒRIA DELS NANS DEL PLA

La primera notícia que tenim de nans al nostre poble sembla que es situa al 1803 quan s’immortalitzà la figura de la senyora Martina Arboi de Grau. Les fonts consultades indiquen que dita persona va fer donació d’un hort destinat a la construcció d’una casa per a les necessitats locals i dels vianants. Es creu que també s’immortalitzà el seu marit, però aquesta hipòtesi no sembla ésser massa fiable donat que no hi ha dades que ho testifiquin.

Al 1859, la festa de les Neus i essent regidors de l’Ajuntament: Josep Pujolà, Gregori Atzerà, Joan Bateri Ferrer, Ignasi Gibert, Ramon Gibert, Pere Capdevila i J. Rans Sans; participaren en la cercavila les següents figures: Mamut gegant, Aquila comuna, una parella d’avis i la Seba. (Dades que provenen de l’Arxiu de la Corona d’Aragó).

La història dels actuals nans del Pla, quant a la seva participació en el nostre poble, no ha tingut continuïtat durant aquests més de 60 anys que porten d’existència (Nota: el present text es va publicar el 1987), Això, ho podrem veure tot seguit amb les dades que hem pogut recollir.

Sembla ser que fou al maig de 1920 quan un dels socis de la Fàbrica de Teixits Martí, Llopart i Trenchs, concretament el Sr. Joan Trenchs, va proposar de comprar uns capgrossos pel Pla. Aquesta idea pot ser que sorgís de les tertúlies que en aquella època es feien cada tarda a “Cal Tenda”, llavors botiga de roba i comestibles-, on es reunien el rector, el farmacèutic i el Sr. Trenchs.

Sembla possible que al ser els nans en aquells moments una figura present en les processons de Corpus i altres festes de caire religiós, fos el mateix rector que proposés tal cosa al Sr. Trenchs.

La proposta va ser acceptada i es van adquirir a una fàbrica de Barcelona anomenada “El Ingenio”, creada al 1838 i que encara existeix avui. Més que d’una fàbrica es tracta d’un taller artesanal familiar. Sembla que va ser a l’etapa de l’actual propietària que es van crear els nostres nans.

Quant a altres dades que hem pogut recollir, cal dir que en el procés de creació no es segueix mai en aquest taller un model concret, sinó que mitjançant un prototipus de fang van treballant en ell fins obtenir la forma que els satisfà.

Com a curiositat, hem sabut pel catàleg existent que el preu de cada cap-gros al 1927 estava entre 55 i 67 pessetes. Amb aquesta dada podem suposar que al 1920 el preu era bastant semblant. Segons ens van informar, el cost avui seria d’unes 15.000 pessetes cadascun d’ells.

Al comprar-los, en va pagar una part la Fàbrica i una altra els treballadors, de forma que durant tretze setmanes aproximadament, se’ls va treure del sou vint cèntims als homes i deu a les dones. Segons hem pogut saber, es va fer així perquè la idea era que es sentissin com uns nans del poble i no només com una adquisició de la Fàbrica.

Per la Festa Major d’aquell mateix any ja hi havia capgrossos al Pla. El dia 14 d’agost de 1920 va ser el primer cop que van ser presents en una festa del nostre poble.

Sortiren de la Fàbrica i anaren a fer els “honors” a les autoritats del poble, fent una ballada en primer lloc al batlle, Sr. Josep Sol i Batet; en segon lloc al Sr. Jutge, Joan Martí i Ribé i en tercer lloc al Rector, Sr. Eugeni Soldevila i Jardí. Cal dir que aquests balls foren assajats pel Sr. Corderas, contramestre de la Fàbrica.

El dia de la Festa Major, 15 d’agost, els nans tornaven a sortir, en aquest cas a la processó que es celebrava, donant després un últim tomb pel poble.

Els protagonistes d’aquells dos dies foren uns capgrossos que s’estrenaven, però també d’alguna manera aquells que els donaren vida: Jaume Anglés, Josep Baldrich, Pere Corderas, Ramon Duch, Josep Ma. Fonts, Oleguer Güell, Jaume Ramon, Joan Recasens, Josep Rovira i Sebastià Simó.

Al 1935, aproximadament, després d’un període d’absència, tornaren a sortir, tot i que amb problemes per la proximitat de la Guerra.

Arribat el període de la Guerra, els nans quedaren guardats a la tintoreria de la Fàbrica en unes caixes on fins i tot hi deia el nom de cadascun d’ells.

Uns anys després de la Guerra, els nans tornaren a sortir durant un període de temps que sembla que fou irregular. En aquests anys obrien la processó de Corpus i acompanyaven “l’Aplec” de la Mare de Déu de les Neus.

Després d’una llarga interrupció, cap a l’any 1970 aquests nostres personatges tornaren a sortir per “l’Aplec” del 5 d’agost, però ja no hi eren tots deu. El llarg temps d’inactivitat havia fet que s’anessin deteriorant.

No va ser fins al 1981 que els nostres nans –només sis d’ells– van tornar a animar els nostres carrers per la Festa de les Neus. El Grup de Colònies i Esplai es va interessar en la seva restauració i va ser el Rafel Vadrí el que se’n va fer càrrec.

Així arribem al 1986, que amb motiu de l’estrena dels nostres Gegants, sortiren al carrer els nans acompanyant-los i es va veure la necessitat de restaurar els que ja hi havia i la possibilitat de tornar a fer els quatre que faltaven. L’Ajuntament se’n va fer càrrec i ha estat la Carme Vives la que ha portat a terme la tasca de restauració i creació de Patufet, la Valenciana, la Catalana i la Dama.

I per això, avui podem fer aquesta festa i gaudir per sempre de la seva presència entre nosaltres.

 

Menu

Menú principal