El Ple va començar puntualment amb els habituals punts de tràmit. En primer lloc es van aprovar les actes del Ple de Constitució del nou Ajuntament del 17 de juny i del Ple extraordinari del 29 de juny.

A continuació es va fer la dació de comptes de les Juntes de Govern. El cap de l’oposició, Josep Maria Canela, va demanar que la informació sobre aquestes es faci arribar d’una forma més fàcil. L’Alcalde, Josep Silvestre, li va fer notar que es fa servir el mateix procediment que en els darrers quatre anys, en els quals ell ja ha estat regidor.

Josep Maria Canela va remarcar que en la Junta de Govern del 6 de juliol hi figura la concessió  de subvencions per a entitats i va formular la següent pregunta: “Com sempre, voldríem saber quins són els criteris per repartir les subvencions. Hi ha unes bases que les voldríem tenir, si us plau. I d’altra banda, hi ha algunes diferències que no entenem i a partir dels criteris suposo que s’entendran més bé. Per exemple, com és que hi ha una diferència tan gran entre els 9.000 euros per al patinatge i els 3.800 euros per a l’Escola de Futbol.

L’alcalde li va respondre en aquests termes: “Això és molt fàcil. Quan les entitats demanen subvenció, els demanem quines despeses i ingressos preveuen que tindran en les seves activitats. L’Escola de Futbol no declara més despesa que 3.800 euros. El que no pot fer l’Ajuntament és donar-li una subvenció de 8.000 euros perquè n’obtindria un benefici. Amb el patinatge passa al contrari. Ens fan veure que tenen despeses per 9.000 euros. La subvenció està en funció del dèficit que declaren. Si voleu, veniu un dia i us ensenyem els expedients”.

La regidora Maria Teresa Ferré va afegir: “Ens basem en el que declaren les associacions. Han de presentar una planificació de tot l’any: de les activitats i de les despeses que tindran per fer-les.” Va aclarir que si una entitat tingués superàvit, no tindria subvenció. “Si hi ha dèficit,” va continuar, “ens basem en el dèficit. I quan s’acaba l’any han de justificar la despesa. Si no justifiquen tota la que han previst, no se’ls paga tota la subvenció”.

Canela també va preguntar per una finca que s’ha adquirit a la Partida Baiona i si se n’han assabentat les associacions de veïns.

Josep Silvestre va aclarir que no s’ha comprat sinó que els propietaris tenien un deute amb l’Ajuntament i com que no el pagaven, el municipi es queda amb la propietat de la finca. Mateu Montserrat, regidor de Compromís pel Pla, va precisar que el deute era de 6.000 euros i que el procediment es va posar a exposició pública. Passats els terminis legals, com que no es va satisfer el deute, l’Ajuntament s’ha quedat la finca tal com estableix la legislació vigent. Pel que fa a la finalitat, Mateu Montserrat va apuntar que, d’una banda, sempre és bo engrandir el patrimoni de l’Ajuntament i, de l’altra, l’Associació de Veïns demanava un indret per poder-ne fer ús i fer activitats i aquesta finca pot servir per a aquest propòsit. Per exemple, va afegir: “Si mai es digués que s’ha de fer una recollida d’escombraries, allà hi hauria un espai per posar contenidors. Si es volguessin posar apartats de correus, també es podria posar allà”. Pel que fa a les associacions de veïns, Mateu Montserrat va aclarir: “S’ha dit als presidents de Baiona i a tothom d’allà que l’Ajuntament ha adquirit aquesta finca. De paraula, s’ha comunicat a tothom”.

En la dació de comptes dels decrets de presidència, Josep Maria Canela també va fer notar que n’hi faltava algun. Tot seguit, en referència al decret 116, va posar en qüestió la publicació al setmanari El Vallenc d’un anunci de la Llar d’Infants Quatrevents per valor de 482 euros i un altre anunci de Compra al Pla de 785 euros.

L’alcalde, Josep Silvestre, va respondre el següent: “A la Llar d’Infants, ara tenim molts nens de P2. De P1 en tenim 6 i de P0 no en tenim cap. L’any que ve, si segueix així, tindrem 6 nens en total. Què ens interessa a nosaltres? Fer publicitat perquè entri gent a P0 perquè tinguem relleu. Tenim quatre monitores allà que d’alguna manera les hem d’ocupar.”

Pel que fa a l’anunci de Compra al Pla, Maria Teresa Ferré va explicar que es tracta de donar suport al comerç local.

El punt 5 era la fixació de les festes locals per a l’any 2024. L’alcalde va explicar que tradicionalment s’escull el 7 de gener, Sant Ramon de Penyafort, i dijous Sant. L’any vinent, la primera cau en diumenge. “L’Escola ens va demanar de posar-nos d’acord en una data concreta. Al final vam acordar que el millor dia era el dilluns 12 de febrer, que és just després del Carnaval i que l’escola ja tenia un dia de lliure disposició”. El punt es va aprovar per unanimitat.

El punt 6 era la modificació del pressupost per transferència de crèdit. En aquest cas, s’amplien algunes partides del pressupost perquè s’han encarit o bé perquè són sobrevingudes i els imports s’obtenen d’altres partides que no s’han gastat o que han costat menys del que s’havia previst inicialment.

Josep Maria Canela va demanar aclariments sobre alguns punts. L’alcalde es va comprometre a aportar informació més detallada d’alguns d’ells i en va explicar d’altres. Concretament, va aclarir que els Tancaments exteriors de la Fàbrica, que s’incrementen en 82.000 euros, responen a l’encariment de les obres de la segona fase. També es va aprovar per unanimitat. En aquest enllaç trobareu el text de l’acord.

El punt 7 era la creació d’una Comissió Informativa Permanent de Civisme. Josep Maria Canela va demanar de revisar les ordenances actuals i fer-les més específiques. “Votarem que sí amb la condició que es creï una comissió que sigui efectiva i que es revisin les ordenances,” va concloure.

Josep Silvestre va admetre que aquest és un punt que s’ha de revisar detalladament i va recordar que la seva formació, Compromís pel Pla, portava al programa electoral d’instaurar un servei de vigilant municipal. “Per fer-ho,” va detallar, “necessitem unes ordenances que determinin ben bé com gestionarem tot això. Hem parlat amb la Diputació de Tarragona i ara hi ha molts municipis petits, de menys de 2.000 habitants, que estan mirant de posar aquest servei i ells estan creant una base d’ordenances municipals que ens compartiran l’any 2024. Aleshores ja serà feina nostra, com a municipi, d’adaptar-ho a la metodologia que vulguem fer servir al Pla. Quan tinguem tot això ens haurem de reunir i el millor serà fer-ho conjuntament”. El punt també es va aprovar per unanimitat.

El punt 8 era incrementar el pressupost municipal per al 2023 amb 69.300 euros procedents del romanent de tresoreria. En aquest enllaç trobareu l’annex al document de l’acord: s’hi detalla el destí dels fons. Es va aprovar per unanimitat i sense comentaris.

El punt 9, sobrevingut, era la sol·licitud al Consorci d’Aigües de Tarragona d’una reserva d’aigua per a una empresa del Polígon Industrial del Pla, URSA. L’alcalde va explicar que “Volen tenir aquesta reserva, tot i que no és segur que la necessitin. Ja hem parlat amb el Consorci i faríem un conveni amb aquesta empresa per tal que cobreixi els costos que això tindrà per a l’Ajuntament. Ara el tràmit és només demanar aquesta reserva de 50.000 metres cúbics”. El punt també es va aprovar per unanimitat.

En aquest plenari no hi havia cap moció presentada i es va passar directament a l’apartat de precs i preguntes, que es transcriu a continuació:

Paola Guzmán (Alternativa pel Pla): Demanem formalment, ja que el Butlletí és municipal, que tinguem pàgines proporcionals en funció del nombre de regidors. És a dir, que si hi ha dotze pàgines, una és la portada, nou són per l’equip de govern, i dos haurien de ser per a Alternativa pel Pla.

Josep Silvestre (alcalde): Aquí hauria de fer un aclariment. El Butlletí  no està fet amb interès propagandista, sinó que està fet en interès de la ciutadania. Molts cops hi ha gent que ens diu, criticant, “Això sembla El Vallenc”, perquè la majoria de les notícies que surten són les que ja surten al Vallenc. El mantenim igual que la passada legislatura. Hi ha una pàgina per als grups polítics. Abans hi havia tres partits i el vam partir entre tres. Ara som dos i l’hem partit entre dos. És veritat que al principi faig una presentació, però no fem política de partit sinó que fem un Butlletí global de tot el que hi ha.

PG: Voldríem tenir el llistat del patrimoni municipal i el seu valor cadastral.

JS: Us ho donarem. Però si no recordo malament, crec que ho teníeu en el Ple de Constitució. El 17 de juny, quan vau prendre possessió, vam donar compte d’això. Però us ho farem arribar sense cap problema.

JS (continua): Nosaltres també tenim un prec. A l’escrit del Butlletí Municipal, no d’aquesta edició sinó l’anterior, en el text d’Esquerra vau dir que La Fàbrica l’havia comprat l’alcalde Lluís Estrada. Hi ha molta gent que ens ho ha dit, i hauríem de corregir-ho, perquè no va ser Lluís Estrada qui va fer la compra sinó que va ser l’alcaldessa Maite Canela.

Josep Maria Canela (Alternativa pel Pla): Un va intercedir, l’altre va comprar i l’altre va tancar.

JS: Sí, però allà diu això.

JMC: Faré una esmena, un retalló així petitó i ja ho diré.

JS: El que us comento: no va ser el Lluís Estrada ni va ser el Mateu Montserrat, va ser la Maite Canela.

JMC: A l’anterior legislatura va tancar el Restaurant [Parc La Fàbrica] i el tornem a tenir tancat. Nosaltres voldríem saber quines mesures s’han pres per recuperar-lo i que torni a funcionar. De moment, com està i si s’ha contractat un advocat que porti els llogaters a un judici o a veure com està això ara.

JS: Nosaltres els hem donat un ultimàtum, ara quan van passar les eleccions. Els vam donar fins al desembre. O obren o han de deixar el local.

JMC: I aquest ultimàtum què comporta? Era pagar 100.000 euros.

JS: Deixar el local vol dir deixar el local.

JMC: Abans s’havien de pagar 100.000 euros i ara no s’ha de pagar res?

JS: Nosaltres els vam dir això: deixar el local. A l’última reunió no es va parlar de diners. Quan arribi el moment, ja en parlarem, si ells ens ho exigeixen. Nosaltres vam dir: si hem de pagar 100.000 euros, no passa res. Si has de prendre la cuina, pren-la i qui vingui després ja la posarà. Quan es va obrir el recinte, la proposta va ser que l’Ajuntament va fer l’edifici i ells van posar tot el material de dins. Què volen? Tot el material de dins. Nosaltres vam dir que cap problema: abans que l’Ajuntament pagui els 100.000 euros, si es volen emportar per valor de tant, ho parlem, ho peritem i mirem que surt. Quan s’acabi el desembre ja mirarem com ho fem.

JMC:  Encara continuen pagant 1.200 euros cada mes?

JS: Sí.

JMC: Una altra història. Per mi que hi ha una Junta de Govern que va quedar penjada. És l’última Junta de Govern abans de les eleccions. Totes les Juntes de Govern han de passar pel plenari. Aquesta, del 23 de maig, diu que s’ha publicat una licitació de venda dels terrenys de sota la piscina. Jo, això en cap Junta de Govern ho he llegit. Ho he llegit a la informació que posa l’Ajuntament. Aquesta Junta de Govern no va passar per plenari. Això no ho he votat enlloc, ni sí ni no. No estava informat.

JS: Per transparència ho pengem sempre tot a la web.

Josep Lluís Valero (Secretari municipal): Si va ser l’última Junta de Govern, no se’n podia donar compte si no hi havia cap més plenari.  Però això no li treu cap tipus de legalitat. El Ple no acorda ni valida cap acord de la Junta de Govern. La Junta de Govern és sobirana, per tant, l’únic que es fa és donar compte dels acords en el primer plenari que es fa. No hi va haver cap més plenari perquè s’havia acabat la legislatura i, per tant, ja no se’n podia donar compte.

JMC: El primer plenari seria el d’avui.

JLV: Sí, però és una altra legislatura. No es pot donar compte d’una Junta de Govern d’una legislatura en una altra.

JMC: Tornant a això: com és que s’ha comprat, per quina raó.

JS: S’ha venut.

JMC: Perdó. Primer s’ha reunificat i després s’ha venut.

JS: Primer s’ha dividit. Allò era una finca que incloïa la Piscina Municipal. Era una finca que ho abastava tot, piscina inclosa. Si poses a la venda un immoble, no pots posar a la venda la piscina, que és una cosa del poble. Què va fer l’Ajuntament? Va calcular els metres quadrats que hi havia al solar i es va separar.

JMC: La informació és tan mínima, mínima, mínima que per això ho pregunto. Llegeixes allà i entens que s’ha venut. Que l’Ajuntament ho ha venut...

JS: Ho vam posar a subhasta, sí, per fer un espai comercial.

JMC: I en aquest espai comercial ja se sabia que hi havia gent interessada, se suposa.

JS: Sí, hi ha un supermercat que fa sis anys que va al darrera d’implantar-se aquí al municipi.

JMC: Es pot saber quin és o encara no se sap?

JS: Sí, l’Spar. Aquesta empresa va mirar diversos espais del municipi i un d’ells era aquest terreny. Ens van fer la proposta i ens ofereixen 20 llocs de treball, aquí al municipi. Com a Ajuntament, tal com has dit abans, nosaltres creiem en el comerç local. Sí que és veritat que només queden dues botigues i mirem cara al futur: què hi haurà al municipi? Vam creure oportú que si hi havia 20 llocs de treball i la projecció que hi hagi més comerç local, una bona alternativa seria posar a la venda aquest espai. Per què? Perquè si no s’establien en aquest espai ho farien en un altre. Ells tenien clar que s’implantarien aquí en un lloc o altre. Ja que ens fan la proposta, almenys anem a assegurar els llocs de treball que ens donin perquè puguin ser per a gent del municipi.

JMC: Llavors, això es va comentar als dos botiguers que queden?

JS: Sí, a les tres botigues que queden. Caprabo és el principal afectat. Nosaltres ho hem comentat a totes les persones que creiem que estaran afectades: Cal Pallarès, perquè segurament en aquest supermercat vendran pa, a Cal Bessó i al Caprabo. L’altre dia van tenir la reunió amb la regidora de Comerç. 

JMC: I aquests diners es destinaran a la Residència?

JS: Sí, a la Residència.

JMC: Bé, són coses que potser s’han de mesurar. Els botiguers, pobres, en queden dos i no sé si els va agradar massa aquesta decisió.

JS: Jo sé que és una decisió difícil com a municipi, perquè al final tens persones que poden estar enfadades i ho entenc i ho comprenc. I òbviament serà difícil per a ells. Però penso que com a municipi hem de mirar pel futur. No mirar els interessos particulars sinó quin Pla ens espera d’aquí a 10 anys. Que aquí al Pla hi hagi comerç perquè la gent gran, d’aquí a 10 anys, pugui anar a comprar. I ara mateix, l’estat actual del municipi no és aquest. Malauradament i no per voluntat de l’Ajuntament, que si podem fer alguna cosa per canviar, la farem. Ens trobarem d’aquí a 10 o 15 anys que no tindrem gent. I quan vulguem anar a buscar el supermercat, ja haurà passat el tren. Jo ho veig d’aquesta manera. Sí que és veritat que ells no s’ho van prendre bé. Això és una realitat i ho sabíem. Com a Ajuntament, vam donar la cara i ho vam explicar. Però també hem de mirar el bé en global, que per a això estem nosaltres.

PG: I quan se suposa que obrirà l’Spar?

JS: Això no ho sabem. Nosaltres venem el terreny. Ells han de fer el projecte i tirar-lo endavant. Suposo que si ho compren ho voldran fer imminentment.

PG: Jo tinc una altra pregunta que no té res a veure amb tot això. Quan es començaran les obres de la rotonda del camí de Valls i el camí del Bosc?

JS: Primer s’ha de fer el projecte. L’any vinent es farà aquest projecte: fer la rotonda i ampliar el camí del Bosc, perquè s’ha d’ampliar, ja està marcat al planejament. Al final, si fas una rotonda i queda estret igual, serà un cul de sac. Per tant, això s’haurà d’ampliar. Però no et puc dir data. S’ha de fer el projecte, hi ha d’haver la partida pressupostària amb la subvenció que et donin...

PG: Però hi ha una previsió?

JS: Nosaltres, els projectes quan comencem la legislatura intentem avançar-los al màxim. Per què? Tenir el projecte no vol dir que construïm, però tenir-lo ens garanteix que quan surti una subvenció que puguem demanar, estem preparats. Si em dius de preparar el projecte amb l’arquitecta municipal, això ho podem fer ja. No hi ha problema. Però abans d’executar-lo, hem de tenir liquiditat econòmica.  A vegades val més esperar, perquè estem parlant dels diners de la gent, i aleshores executar. De moment tenim molts projectes que hem d’elaborar. També, com he dit abans, el cos de vigilants municipals, que també tindrà un cost. Quan tinguem tots els costos, quan fem el pressupost veurem com repartim les partides.

Mateu Montserrat: També cal tenir present que al projecte del camí del Bosc hi entra alinear el carrer i l’expropiació de dues finques. Això portarà un temps.

PG: S’ha parlat amb les persones implicades?

MM: Amb la d’un cantó, sí. A l’altre, la finca és d’un banc. Aquestes coses per molt ràpid que les vulguis fer, no és fàcil. Potser es pot fer el projecte en dues parts. Però hem de saber que tot això hi va inclòs. Vam trigar tres anys per al terreny que es va comprar on va la rotonda i ara trigarem el temps necessari. S’hi està treballant i creiem que és una oportunitat per tirar-ho endavant i que convé.

JMC: Sabem que al setembre, a la Cap de Comunicació de l’Ajuntament se li acaba el contracte. De quina manera es durà a terme la nova contractació? Suposo que serà públic.

JS: Per licitació.

JMC: Hi podem prendre part nosaltres? En podem estar al corrent?

JS: Com vulgueu. Si voleu, quan la redactem us ho diem.

JMC: Més que res perquè de vegades, allò que dius, no? Seria interessant en aquelles petites coses poder anar prenent part.

JS: Entenc que és un prec, més que una pregunta. Si no hi ha més intervencions, s’aixeca la sessió.